Manresa en Bici i l’equip del Projecte Educatiu de Ciutat organitzen cursos pràctics d’educació viària amb bicicleta per a nens i nenes d’escoles de primària. Els cursos consistiran en realitzar trajectes amb bicicleta de l’escola al tram del carril bici més proper, fer un recorregut a través del carril bici i desplaçar-se fins als domicilis de cada escolar. El grup d’alumnes no pot se superior a 10 i en cada grup hi participaran dos educadors:  un circularà al davant i el segon tancarà el grup.

Previ a l’inici d’aquesta oferta de formació, es realitzarà una sessió formativa pels voluntaris que faran aquests cursos, que servirà per posar-se d’acord en com realitzar aquests trajectes, i resoldre dubtes de normes de circulació.

Les persones que s’ofereixin per fer aquesta activitat de formació, han d’omplir aquesta butlleta d’inscripció

El diumenge, 7 / febrer / 2010, unes 300 persones es van aplegar per conèixer i provar l’itinerari per a bicicletes. El punt de partida va ser Crist Rei, van pujar fins el Parc de l’Agulla, es va fer un petit esmorzar de coca amb xocolata, algunes persones van visitar el Centre del Parc de la Sèquia i el grup va retornar a Crist Rei. Posteriorment, un grup d’unes trenta persones van voler continuar la pedalada fins el Congost.

Aquesta pedalada era la presentació del carril bici per als membres del Consell dels Infants, que l’any passat va proposar la creació d’aquest carril bici, unint les zones lúdiques de Manresa amb el centre de la ciutat.

El Consell dels Infants és l’òrgan de participació ciutadana que recull dels propostes dels alumnes del centres educatius de cinquè i sisè de bàsica. Malgrat que es van inscriure 75 nens i nenes del Consell, a les 11 del matí del diumenge es van trobar unes 300 persones.

 

El diumenge 7 de febrer, a les 11 del matí, es fa una presentació de l’itinerari per a bicicletes al Consell dels Infants. El punt de trobada és davant de Crist Rei i la intenció és utilitzar l’itinerari amb bicicleta per anar al Parc de l’Agulla. Un cop allà es podrà visitar el centre del Parc de la Sèquia i es farà un petit esmorzar amb coca i xocolata. Les persones que vulguin fer l’itinerari complert fins el Congost amb acompanyament també ho podran fer.

El Consell dels Infants és un òrgan de participació ciutadana format per nens i nenes que representen els seus grups d’escola. Ha nascut en el marc del Projecte Educatiu de Ciutat i una de les propostes que va elaborar és la senyalització d’un itinerari per a bicicletes, que tingui continuïtat, que permeti accedir a les principals zones lúdiques de Manresa i que també passi pel centre de Manresa.

La idea és que, abans de completar les obres d’aquest itinerari, s’expliqui als responsables d’aquesta proposta sobre el terreny mostrant quina solució s’ha adoptat en cada tram. Aquesta pedalada s’organitza amb la col·laboració del grup Manresa en Bici i l’equip de coordinadors del Consell dels Infants.

L’acte està adreçat especialment a les famílies dels membres del Consell dels Infants però està obert a tothom que vulgui conèixer amb més detall el disseny de l’itinerari i els seus criteris.

Per Jordi Masdeu.

 

L'any 1934, fa més de 75 anys, es va obrir el primer carril bici, a Londres. Als anys 60, fa 40 anys, els països nòrdics van començar a fer xarxes extenses de carril bici. L'any 1976, fa 34 anys, els Estats Units feien lleis sobre l'us del carril bici. A Manresa, com sempre anem una mica tard.

 

Tot just ara, el 20 de febrer, s'inaugurarà el primer carril bici continu i senyalitzat de la ciutat. Es tracta d'un traçat curt, de menys de 9 quilòmetres, que neix amb el consens de tots els grups municipals, i que ha estat debatut, durant anys, als diferents òrgans de participació ciutadana. D'aquest carril bici se'n poden dir moltes coses, però cal tenir una visió molt esbiaixada per titllar-lo d'experiment, d'imposició o de capritx. Simplement, es tracta d'un projecte imprescindible per a una ciutat col·lapsada, en un context global de substitució d'un model centrat en els combustibles fòssils que té els dies comptats. No és un traçat perfecte, i té alguns inconvenients, però en línies generals, és coherent. Si més no, respecta un principi clau en aquest model de mobilitat: qui contamina, qui embruta i qui col·lapsa és el cotxe. Així doncs, en casos de conflicte i de manca d'espai, qui ha de cedir terreny és el cotxe, mai el vianant.